Junts Priorat

La biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset serà l’escenari, aquest divendres 12 de juny a les 7 de la tarda, de la presentació del llibre Ànima de República. Des de Junts Priorat us convidem a assistir a aquest acte cultural que tindrà un caràcter molt especial, ja que comptarem amb la participació directa del seu autor, Aleix Sarri, que compartirà amb tots els assistents els detalls, les claus i les reflexions del seu llibre.

L’obra proposa un viatge històric profund i rigorós que ressegueix l’evolució de la nostra nació com a entitat política. El relat arrenca en un moment clau del passat català, la mort del rei Martí l’Humà el 31 de maig de 1410, i s’estén fins a la culminació de l’ocupació borbònica del Principat de Catalunya el setembre de 1714.

Més enllà de la simple cronologia, el llibre esdevé una anàlisi i una crònica detallada de les persistents i creixents actuacions que les autoritats de Castella van dur a terme al llarg d’aquests segles amb l’objectiu de sotmetre i anorrear la nació catalana. Tot i que els trets generals d’aquest període són coneguts pel gran públic, la contribució d’Aleix Sarri aporta llum nova per a un coneixement molt més precís i compartit dels fets.

Amb aquesta presentació a la capital de la nostra comarca, els lectors i interessats en la història i la política rebran una eina conceptual de primer ordre. Es tracta d’una obra que ens dota com a ciutadans d’una millor perspectiva en l’embat actual de l’emancipació nacional. Us esperem divendres a Falset per compartir una oportunitat magnífica per debatre, rellegir el passat i agafar forces de la mà d’una de les veus analítiques més lúcides del panorama contemporani.

Al ple del Consell Comarcal del Priorat celebrat ahir es va exposar l’actualització del Pla de Tresoreria de la corporació. Durant l’exposició d’aquest apartat es va evidenciar que la Generalitat de Catalunya s’està endarrerint de manera notable en el pagament de les aportacions corrents que té compromeses amb la comarca, una situació de morositat administrativa que està provocant una forta tensió en les finances de l’ens comarcal. Segons es va advertir des de l’equip de govern, si aquesta manca de liquiditat i els retards dels departaments autonòmics continuen durant els propers mesos, l’ens es veurà abocat a tramitar i sol·licitar la contractació d’una segona pòlissa de crèdit per poder fer front a les obligacions immediates.

Davant d’aquest escenari de risc per a la tresoreria, el conseller Carles Prats va intervenir per demanar aclariments sobre quin és l’estat actual exactament de la pòlissa de crèdit que el Consell Comarcal ja té contractada i en funcionament. El gerent de la corporació va concretar que l’eina financera actual es troba disposada per un import de 500.000 euros i va afegir que, en cas que finalment s’hagi de recórrer a la signatura d’aquesta segona operació de crèdit per falta de transferències, la nova pòlissa tindrà un valor de 400.000 euros. Prats va voler aprofundir en el motiu d’aquests impagaments institucionals i va preguntar directament quines raons oficials al·lega la Generalitat per no fer efectius els fons. El president del Consell Comarcal va explicar que la Generalitat justifica aquest bloqueig al·legant que pateixen greus dificultats i tensions internes en la seva pròpia tresoreria.

Per altra banda secretaria va comunicar la renúncia de la consellera comarcal Misericòrdia Escoda, del grup comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya i regidora de la Vilella Alta, que havia estat presentada el passat 19 de març. Arran d’aquesta baixa, es va anunciar que la seva vacant al Consell Comarcal serà assumida properament per Jaume Montablo, actual alcalde del Lloar.

Els punts de la part resolutiva es van aprovar per unanimitat, incloent una ampliació de l’ordre del dia per la via d’urgència. Aquesta modificació es va fer per debatre i votar l’aprovació de l’addenda de la pròrroga de l’anualitat actual del conveni del contracte Programa en matèria de serveis socials i altres programes de benestar social, subscrit amb el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.

El ple va cloure amb el corresponent apartat de precs i preguntes, centrat en la gestió del servei del SAIAR de l’Ajuntament del Masroig. La resposta donada a la consellera comarcal i alcaldessa del Masroig, Teresa Guerola, a la pregunta formulada al darrer ple sobre per què el Consell Comarcal no havia avalat l’Ajuntament per representar-lo a la Fundació Estela Social no va ser de plena satisfacció de la sol·licitant i va causar discrepàncies que es van debatre a la sessió. El Consell només assumia la representació de l’Ajuntament del Masroig a la Fundació Estela Social si paral·lelament també assumia la gestió del SAIAR, cosa que l’Ajuntament no va admetre i va buscar una altra solució per la gestió del centre.

L’alcaldessa de Cornudella de Montsant, Meritxell Cardona, ha portat la veu del Priorat al Parlament de Catalunya per defensar els interessos del municipi i de la comarca davant el projecte de decret del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Durant la seva compareixença a la Comissió de Transició Ecològica, Cardona ha posat sobre la taula les mancances d’un projecte que neix sense el consens necessari i que genera incerteses sobre el futur dels sectors productius i la gestió dels recursos naturals bàsics, especialment pel que fa a l’aigua.

Un dels punts més crítics de la intervenció ha estat la ferma reivindicació sobre el cabal del riu Siurana. L’alcaldessa ha denunciat que el decret no contempla cap garantia per al cabal del riu, un element vital per a la supervivència de la comarca. Cardona ha lamentat que no s’hagi aprofitat aquesta eina normativa per resoldre el conflicte històric entre el Priorat i el Baix Camp, recordant que el riu és el cor del territori i que qualsevol figura de protecció ambiental hauria d’assegurar la preservació del seu cabal ecològic i el suport a les necessitats locals abans de qualsevol transvasament. Per a Junts, la protecció de la natura no es pot entendre sense una gestió hídrica justa que respecti la dignitat del riu Siurana i el dret de la gent del territori a disposar dels seus propis recursos.

Des del grup parlamentari de Junts, la diputada Irene Negre, qui va sol·licitar la compareixença, ha donat suport a les tesis de l’alcaldessa i ha demanat explicacions al Govern sobre el model de governança previst. Junts ha insistit que la gestió del parc no pot ser una imposició des de Barcelona, sinó que ha de dotar els ajuntaments de capacitat de decisió real i de recursos econòmics i humans suficients per evitar que es repeteixi el model de manca d’inversió que pateix actualment el Parc Natural de la Serra de Montsant.

En la seva rèplica final, Meritxell Cardona ha estat molt clara en recordar que defensa el seu territori per sobre de qualsevol sigla, denunciant que el procés participatiu ha estat deficient i que el 85% de les al·legacions acceptades pel Govern són qüestions menors que no resolen els problemes estructurals. L’alcaldessa ha conclòs que la protecció del paisatge és indestriable de la protecció de les persones que el viuen i el treballen, reclamant que s’escolti de debò la Veu de les Muntanyes i que el futur parc sigui una eina de reequilibri territorial i no una nova càrrega burocràtica que escanyi la pagesia i l’activitat econòmica local.

Recupereu la compareixença sencera

Alcaldes, electes locals i diputats de Junts per Catalunya s’han unit per presentar una proposta ambiciosa: el desplegament d’una xarxa de Rodalies pròpia per a la Catalunya Sud. Aquesta iniciativa sorgeix com una resposta contundent a un model ferroviari centralitzat i radial que ha demostrat estar esgotat i que castiga especialment comarques com la nostra.

La situació al Priorat ha arribat a un punt insostenible. Mentre es parla de modernització, la línia R-15 suma mesos de paràlisi i manca de servei a les nostres estacions, deixant els veïns de la comarca sense una alternativa de transport digna. La proposta de Junts vol trencar precisament amb aquesta dinàmica on les decisions es prenen lluny del territori, ignorant les necessitats de mobilitat interna de les nostres comarques.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha recordat que no cal esperar dècades ni inversions faraòniques per veure millores, sinó que la clau és fer funcionar millor les vies que ja tenim i començar a pensar en el servei al ciutadà i no només en el traçat de les línies. En aquest sentit, la proposta de Junts planteja la possibilitat que la gestió del servei recaigui en Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per garantir una freqüència i una fiabilitat que el model actual de Renfe és incapaç d’oferir.

Des de Junts Priorat ens sumem a la reivindicació que sense el Sud no hi ha sistema. No podem permetre que el tren segueixi sent un factor de desequilibri territorial. Tal com ha explicat el portaveu al Parlament, Salvador Vergés, la clau de la transformació és la governança: qui decideix sobre el nostre transport ha de conèixer la realitat local. Per això, el grup parlamentari presentarà una proposta de resolució per estudiar el desplegament d’aquesta xarxa integrada que ha de tornar el tren als nostres pobles i garantir que el Priorat deixi de ser una taca buida en el mapa ferroviari català.

El grup parlamentari de Junts ha presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya per millorar els recursos operatius dels Mossos d’Esquadra a la comarca del Priorat, amb l’objectiu de garantir un servei policial eficaç, adaptat a les característiques d’un territori rural, dispers i amb dificultats d’accés.

El Priorat, amb una extensió de 498,6 km² i 23 municipis, és una comarca de baixa densitat de població i amb una orografia complexa, vertebrada pel massís del Montsant. Aquesta realitat condiciona fortament la mobilitat i els temps de resposta, especialment en zones amb camins rurals, pistes forestals o accessos en mal estat.

En aquest context, la proposta posa el focus en la necessitat de reforçar els mitjans materials i humans de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Falset, que actualment només disposa d’un únic vehicle tot terreny operatiu.

El diputat Jordi Bertran ha destacat que «el Priorat és una comarca clarament rural, amb molts masos i vinyes en zones de difícil accés, fet que exigeix uns recursos específics per garantir una atenció policial adequada». En aquest sentit, ha remarcat que «no es tracta de qualsevol vehicle 4×4, sinó de vehicles tot terreny realment operatius per circular per camins en mal estat i en entorns de muntanya».

Des de Junts es demana que siguin vehicles tot terreny operatius, pensats específicament per a serveis d’emergència i de seguretat i que disposin de característiques essencials per a aquest entorn. «Aquestes prestacions permeten una mobilitat segura i eficaç en zones de difícil accés, fangoses, empinades o afectades per neu, gel o fortes pluges», assegura Bertran.

La proposta de resolució inclou tres mesures principals:

• Incrementar la dotació de vehicles tot terreny operatius, específicament adaptats a entorns rurals i forestals, per garantir una cobertura efectiva als 23 municipis i a les nombroses explotacions agrícoles i habitatges aïllats.
• Reforçar els patrullatges preventius arreu de la comarca, com a element clau per millorar la seguretat i la percepció de protecció entre la ciutadania.
• Ampliar els recursos humans de la comissaria de Falset, que actualment compta amb només 47 efectius, una xifra que dificulta cobrir adequadament tots els torns i necessitats del territori.

Segons Bertran, «la manca de mitjans materials i humans condiciona negativament la qualitat del servei, malgrat la professionalitat dels agents», i ha afegit que «cal garantir un reequilibri territorial real perquè els serveis públics també arribin amb qualitat a les zones rurals».

Finalment, el diputat ha remarcat que aquestes mesures són també essencials en un context de creixement del turisme sostenible a la comarca, que incrementa l’activitat en espais naturals i requereix una major capacitat de resposta davant emergències.