Junts Priorat

El Grup Parlamentari de Junts per Catalunya ha presentat esmenes al projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2026 focalitzades a millorar els serveis de la comarca. En concret Junts proposa una partida de 240.000€ per l’adquisició de tres vehicles tot terreny per a la comissaria de Mossos d’Esquadra de Falset., 84.000€ per a la redacció i execució del projecte de sanejament i depuració d’Albarca, 250.000€ per a l’execució de les obres d’adequació dels consultoris mèdics dels municipis del Priorat i, finalment, 100.000 € per a la redacció del projecte de regadiu de la conca del riu Siurana. Cap altre Grup Parlamentari no ha fet esmenes a favor del Priorat, a excepció de la CUP i el PP, que també han proposat la redacció del projecte de regadiu de la conca del Siurana.

El Parlament de Catalunya ha donat llum verda a una moció cabdal per al futur de les nostres comarques i de tot el sud del país, presentada amb l’objectiu de capgirar l’actual model ferroviari. La iniciativa parlamentària insta a impulsar una nova planificació ferroviària al Camp de Tarragona, el Penedès i les Terres de l’Ebre per superar definitivament el model radial centralitzat cap a Barcelona. Aquest sistema actual ignora la realitat policèntrica de la Catalunya Sud, una regió funcional de prop d’1,3 milions d’habitants que actua com un dels principals motors econòmics, industrials i turístics del país, però que pateix un dèficit estructural de mobilitat que frena les oportunitats dels seus ciutadans per estudiar, treballar i arrelar els seus projectes de vida.

Durant el debat en seu parlamentària, la diputada Montse Ortiz ha defensat amb fermesa que connectar el país és sinònim de construir país, advertint que, quan una part del territori queda desconnectada, hi perd la totalitat de la nació. Per posar remei a aquesta situació, la moció aprovada proposa transformar l’actual Taula de Mobilitat de la Diputació de Tarragona en la Taula de Mobilitat de la Catalunya Sud. Aquest nou organisme, que comptarà amb la participació del Govern, les institucions locals i les entitats d’usuaris, permetrà planificar la mobilitat des del territori i pel territori, a més de reclamar una integració tarifària real entre el tren i la resta del transport públic urbà i interurbà.

Entre les principals mesures concretes de la proposta es planteja una ambiciosa reconfiguració de les línies de proximitat. Es proposa ampliar l’RT1 fins a Vilanova i la Geltrú, perllongar l’RT2 fins a Vilafranca del Penedès i crear una nova RT3 entre Montblanc i Sant Vicenç de Calders passant per Valls. De manera molt significativa per a la nostra comarca, el text demana recuperar la Reus-Roda de Berà amb una nova línia RT4 que enllaçarà Móra la Nova, Falset, Reus i Sant Vicenç de Calders, oferint una alternativa real de connexió ferroviària directa. Alhora, es demana integrar els serveis de Mitja Distància en aquesta planificació territorial i estudiar una nova freqüència d’Avant entre Tortosa i Barcelona.

La diputada ha remarcat que la solució no passa exclusivament per construir grans infraestructures, sinó per aprofitar millor les que ja tenim i passar d’una suma de línies a una autèntica xarxa ferroviària territorial del sud del país. L’objectiu final és que sigui tan natural desplaçar-se entre Tortosa i Tarragona, de Reus a Valls, o des del Vendrell a les Terres de l’Ebre, com avui ho és anar cap a Barcelona. Per fer-ho possible, el document també reclama impulsar una xarxa d’estacions intermodals, garantir la connexió amb l’aeroport del Prat, integrar el futur TramCamp en la planificació global de la mobilitat i avançar en la segregació de les mercaderies perquè circulin fora dels nuclis poblats.

Així mateix, s’exigeixen les inversions necessàries per eliminar el coll d’ampolla ferroviari que afecta el tram entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona, incloent-hi l’estudi i l’execució d’un segon túnel al Garraf per augmentar la capacitat, reduir els temps de viatge i millorar la fiabilitat de tot el servei. Com a tancament, s’ha denunciat que la precària situació ferroviària actual és el resultat de dècades de desinversió, deixadesa i d’una planificació centralitzada feta a Madrid. Per aquest motiu, es referma la necessitat d’un traspàs real, integral i efectiu de Rodalies i de la infraestructura d’Adif, acompanyat de tots els recursos necessaris, perquè es gestioni directament des de Catalunya. La confiança dels usuaris es recupera amb inversions, manteniment, transparència i un servei fiable, i no pas amb promeses buides.

La biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset serà l’escenari, aquest divendres 12 de juny a les 7 de la tarda, de la presentació del llibre Ànima de República. Des de Junts Priorat us convidem a assistir a aquest acte cultural que tindrà un caràcter molt especial, ja que comptarem amb la participació directa del seu autor, Aleix Sarri, que compartirà amb tots els assistents els detalls, les claus i les reflexions del seu llibre.

L’obra proposa un viatge històric profund i rigorós que ressegueix l’evolució de la nostra nació com a entitat política. El relat arrenca en un moment clau del passat català, la mort del rei Martí l’Humà el 31 de maig de 1410, i s’estén fins a la culminació de l’ocupació borbònica del Principat de Catalunya el setembre de 1714.

Més enllà de la simple cronologia, el llibre esdevé una anàlisi i una crònica detallada de les persistents i creixents actuacions que les autoritats de Castella van dur a terme al llarg d’aquests segles amb l’objectiu de sotmetre i anorrear la nació catalana. Tot i que els trets generals d’aquest període són coneguts pel gran públic, la contribució d’Aleix Sarri aporta llum nova per a un coneixement molt més precís i compartit dels fets.

Amb aquesta presentació a la capital de la nostra comarca, els lectors i interessats en la història i la política rebran una eina conceptual de primer ordre. Es tracta d’una obra que ens dota com a ciutadans d’una millor perspectiva en l’embat actual de l’emancipació nacional. Us esperem divendres a Falset per compartir una oportunitat magnífica per debatre, rellegir el passat i agafar forces de la mà d’una de les veus analítiques més lúcides del panorama contemporani.

Al ple del Consell Comarcal del Priorat celebrat ahir es va exposar l’actualització del Pla de Tresoreria de la corporació. Durant l’exposició d’aquest apartat es va evidenciar que la Generalitat de Catalunya s’està endarrerint de manera notable en el pagament de les aportacions corrents que té compromeses amb la comarca, una situació de morositat administrativa que està provocant una forta tensió en les finances de l’ens comarcal. Segons es va advertir des de l’equip de govern, si aquesta manca de liquiditat i els retards dels departaments autonòmics continuen durant els propers mesos, l’ens es veurà abocat a tramitar i sol·licitar la contractació d’una segona pòlissa de crèdit per poder fer front a les obligacions immediates.

Davant d’aquest escenari de risc per a la tresoreria, el conseller Carles Prats va intervenir per demanar aclariments sobre quin és l’estat actual exactament de la pòlissa de crèdit que el Consell Comarcal ja té contractada i en funcionament. El gerent de la corporació va concretar que l’eina financera actual es troba disposada per un import de 500.000 euros i va afegir que, en cas que finalment s’hagi de recórrer a la signatura d’aquesta segona operació de crèdit per falta de transferències, la nova pòlissa tindrà un valor de 400.000 euros. Prats va voler aprofundir en el motiu d’aquests impagaments institucionals i va preguntar directament quines raons oficials al·lega la Generalitat per no fer efectius els fons. El president del Consell Comarcal va explicar que la Generalitat justifica aquest bloqueig al·legant que pateixen greus dificultats i tensions internes en la seva pròpia tresoreria.

Per altra banda secretaria va comunicar la renúncia de la consellera comarcal Misericòrdia Escoda, del grup comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya i regidora de la Vilella Alta, que havia estat presentada el passat 19 de març. Arran d’aquesta baixa, es va anunciar que la seva vacant al Consell Comarcal serà assumida properament per Jaume Montablo, actual alcalde del Lloar.

Els punts de la part resolutiva es van aprovar per unanimitat, incloent una ampliació de l’ordre del dia per la via d’urgència. Aquesta modificació es va fer per debatre i votar l’aprovació de l’addenda de la pròrroga de l’anualitat actual del conveni del contracte Programa en matèria de serveis socials i altres programes de benestar social, subscrit amb el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.

El ple va cloure amb el corresponent apartat de precs i preguntes, centrat en la gestió del servei del SAIAR de l’Ajuntament del Masroig. La resposta donada a la consellera comarcal i alcaldessa del Masroig, Teresa Guerola, a la pregunta formulada al darrer ple sobre per què el Consell Comarcal no havia avalat l’Ajuntament per representar-lo a la Fundació Estela Social no va ser de plena satisfacció de la sol·licitant i va causar discrepàncies que es van debatre a la sessió. El Consell només assumia la representació de l’Ajuntament del Masroig a la Fundació Estela Social si paral·lelament també assumia la gestió del SAIAR, cosa que l’Ajuntament no va admetre i va buscar una altra solució per la gestió del centre.

L’alcaldessa de Cornudella de Montsant, Meritxell Cardona, ha portat la veu del Priorat al Parlament de Catalunya per defensar els interessos del municipi i de la comarca davant el projecte de decret del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Durant la seva compareixença a la Comissió de Transició Ecològica, Cardona ha posat sobre la taula les mancances d’un projecte que neix sense el consens necessari i que genera incerteses sobre el futur dels sectors productius i la gestió dels recursos naturals bàsics, especialment pel que fa a l’aigua.

Un dels punts més crítics de la intervenció ha estat la ferma reivindicació sobre el cabal del riu Siurana. L’alcaldessa ha denunciat que el decret no contempla cap garantia per al cabal del riu, un element vital per a la supervivència de la comarca. Cardona ha lamentat que no s’hagi aprofitat aquesta eina normativa per resoldre el conflicte històric entre el Priorat i el Baix Camp, recordant que el riu és el cor del territori i que qualsevol figura de protecció ambiental hauria d’assegurar la preservació del seu cabal ecològic i el suport a les necessitats locals abans de qualsevol transvasament. Per a Junts, la protecció de la natura no es pot entendre sense una gestió hídrica justa que respecti la dignitat del riu Siurana i el dret de la gent del territori a disposar dels seus propis recursos.

Des del grup parlamentari de Junts, la diputada Irene Negre, qui va sol·licitar la compareixença, ha donat suport a les tesis de l’alcaldessa i ha demanat explicacions al Govern sobre el model de governança previst. Junts ha insistit que la gestió del parc no pot ser una imposició des de Barcelona, sinó que ha de dotar els ajuntaments de capacitat de decisió real i de recursos econòmics i humans suficients per evitar que es repeteixi el model de manca d’inversió que pateix actualment el Parc Natural de la Serra de Montsant.

En la seva rèplica final, Meritxell Cardona ha estat molt clara en recordar que defensa el seu territori per sobre de qualsevol sigla, denunciant que el procés participatiu ha estat deficient i que el 85% de les al·legacions acceptades pel Govern són qüestions menors que no resolen els problemes estructurals. L’alcaldessa ha conclòs que la protecció del paisatge és indestriable de la protecció de les persones que el viuen i el treballen, reclamant que s’escolti de debò la Veu de les Muntanyes i que el futur parc sigui una eina de reequilibri territorial i no una nova càrrega burocràtica que escanyi la pagesia i l’activitat econòmica local.

Recupereu la compareixença sencera