Votem NO a incomplir la Llei de Política Lingüística, després de que el govern comarcal d’ERC no consideri la nostra esmena a la seva moció sobre la toponímia de Cabacés: Junts Piorat reiterem que l’ajuntament és qui té la responsabilitat i l’obligació de modificar el nom franquista i retornar a l’original, Cabassers.
També transaccionem la moció sobre la Pagesia per a defensar amb unanimitat els canvis que han de beneficiar al 1er Sector.
La moció que s’ha aprovat sobre la toponímia de Cabassers és aquesta (9 vots d’ERC a favor, 1 abstenció d’ERC, 1 abstenció de la CUP i 4 vots en contra de Junts):
MOCIÓ
Que presenta el grup polític Esquerra Republicana de Catalunya – Priorat per al seu debat i aprovació al Ple del Consell Comarcal del Priorat, en la propera sessió ordinària que celebri.
ANTECEDENTS
- Arran del debat generat en relació a la rectificació del topònim de Cabacés, s’han posat de manifest les contradiccions del marc normatiu i la inseguretat jurídica a l’entorn del procediment de rectificació de topònims.
- Aquesta situació, plantejada públicament en la sessió informativa que tingué lloc a Cabacés el 8 de setembre de 2022, amb participació de l’IEC, i els Departaments de la Presidència i de Cultura de la Generalitat, s’explica, en síntesi, per la concurrència dels següents condicionants jurídics:
- L’article 18.1 de la Llei 1/1998, 17 de gener, de Política Lingüística, estableix que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa.
- L’article 18.2 de la mateixa norma determina que la determinació de la denominació dels municipis i les comarques es regeix per la legislació de règim local,
- La norma de remissió, el Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril pel que s’aprova el Text Refós de la Llei estableix en el seu article 30 que:
1 La denominació d’un municipi només es pot canviar si així ho acorda el seu ajuntament i per mitjà del procediment establert per l’article 31.
2 El Govern de la Generalitat, a proposta del conseller o consellera de Governació i Relacions Institucionals, pot proposar als municipis les rectificacions de nom que consideri convenients.
- En el desenvolupament reglamentari d’aquests preceptes de la Llei, el Decret 139/2007 de 26 de juny pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre dels Ens Locals de Catalunya, a l’hora de regular la competència i el procediment de RECTIFICACIÓ dels noms dels municipis, estableix, als seus articles 5 i 6, el següent:
“5.1 El Govern, a proposta del conseller o la consellera de Governació i Administracions Públiques i amb l’informe previ favorable de l’Institut d’Estudis Catalans,pot proposar als municipis les rectificacions de nom que consideri convenients, quan la denominació del municipi no s’adigui amb la toponímia catalana, hi hagi incorreccions lingüístiques o pugui haver-hi confusió amb la denominació d’un altre municipi.
5.2 El municipi, dins el termini màxim de tres mesos, ha de sotmetre la proposta de rectificació a informació pública per un termini de 30 dies i s’ha de pronunciar sobre aquesta, mitjançant l’adopció d’un acord per majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.
5.3 Aquest acord s’ha de trametre al Departament de Governació i Administracions Públiques en el termini de 15 dies a comptar de l’endemà de la seva adopció.
Article 6
Acord municipal sobre la rectificació del nom
6.1 En el cas que l’acord municipal sigui favorable a la proposta de canvi de nom realitzada, el conseller o la consellera de Governació i Administracions Públiques ha de dictar una resolució que acrediti el canvi de nom.
6.2 En el supòsit que, efectuat el tràmit d’informació pública que preveu l’article anterior, transcorri el termini de tres mesos sense que l’ajuntament adopti cap acord exprés, s’ha d’entendre denegada la proposta de rectificació de nom.
6.3 En el supòsit que l’ajuntament adopti un acord desfavorable o no es pronunciï dins el termini establert en l’apartat anterior el Departament de Governació i Administracions Públiques ha d’arxivar l’expedient.
- És evident que el procediment establert pel Reglament (Decret 139/2007) en el supòsit de rectificació de topònims reflecteix la incoherència interna del marc normatiu, integrat per les normes de política lingüística i les de règim local, tenint en compte que l’obligatorietat de l’ús del català en al toponímia oficial i l’autoritat de l’IEC en la fixació de la toponímia correcta no tenen el seu reflex en el procediment de rectificació establert a la normativa de règim local, que deixa a l’arbitri dels municipis la decisió sobre les rectificacions proposades pel Govern d’acord amb el criteri de l’IEC.
- Aquesta incoherència normativa trasllada, de facto als Ajuntaments la decisió sobre una matèria a priori no disponible d’acord amb la normativa sobre política lingüística. I des del punt de vista competencial, relega el paper del Govern de la Generalitat a la mera formulació d’una proposta sense contingut obligacional real i sense capacitat decisòria, davant la disconformitat o la inacció municipal, a la vista del redactat de l’article 6.3 del Reglament.
- Per tal de superar l’actual marc d’inseguretat jurídica en aquesta matèria, d’acord amb els antecedents que s’exposen, i amb la finalitat de clarificar les competències i els procediments de rectificació de topònims municipals en els casos previstos a l’article 30.2 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, es fa necessària una reforma normativa que doti els municipis d’un marc clar i rigorós a l’hora d’abordar, internament, els debats que es puguin plantejar.
En conseqüència, i d’acord amb allò que estableix l’article 106 del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, en relació a l’article 12.4 de del Decret Legislatiu 4/2003 de 4 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’Organització Comarcal de Catalunya, es proposa que el PLE del Consell Comarcal adopti els següents acords:
PRIMER: Traslladar al Govern de la Generalitat la necessitat de dur a terme una reforma normativa, en l’àmbit de les competències en matèria de règim local, per assegurar el compliment de la Llei de Política Lingüística en l’àmbit de la toponímia municipal.
SEGON: Demanar al Govern de la Generalitat que modifiqui el redactat de l’article 6.3 del Decret 139/2007 de 26 de juny pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre dels Ens Locals de Catalunya, per tal de donar coherència interna al marc normatiu. En aquest sentit, es proposa que es prengui en consideració l’adopció del redactat s’indica a continuació o equivalent que asseguri la mateixa finalitat:
6.3 En el supòsit que l’ajuntament adopti un acord desfavorable o no es pronunciï dins el termini establert en l’apartat anterior, el Departament competent en matèria d’Administració Local decidirà de forma expressa mitjançant resolució motivada, sobre la rectificació proposada, prèvia audiència de l’Ajuntament.
Falset, 13 de març de 2024
El text transaccionat en suport de la pagesia catalana és aquest, i s’ha aprovat per unanimitat:
MOCIÓ DE SUPORT A LA PAGESIA
El Consell Comarcal del Priorat constata que:
Atès que la pagesia és un sector estratègic per a Catalunya, tant per la seva funció essencial en el proveïment d’aliments com per la seva funció social i mediambiental en la gestió i custodia del territori.
Atès que el model familiar de pagesia, de petites i mitjanes explotacions arrelades al territori, és un model que cal preservar amb la priorització de polítiques públiques que contribueixin a dignificar-lo socialment i a fer-lo sostenible ambientalment i rendible econòmicament.
Atès que els greuges que ha d’afrontar la pagesia relacionats amb la volatilitat i desequilibris dels mercats globalitzats, la pressió asfixiant dels grups d’intermediaris i de l’agroindústria transnacional, l’excés de burocràcia administrativa, les conseqüències del canvi climàtic manifestades amb fenòmens meteorològics extrems cada vegada més freqüents, o esdeveniments geopolítics que es tradueixen en augments de costos impossible de traslladar a la cadena de valor dels productes agroramaders, i comporta la pèrdua de competitivitat de les seves explotacions fins al punt de posar en risc la viabilitat i continuïtat la seva activitat.
Atès la contradicció que suposa votar favorablement a determinats acords de lliure comerç en el marc de les institucions europees i, a la vegada, denunciar la competència deslleial que suposa l’aplicació d’aquests acords amb l’entrada de productes agraris als quals se’ls ha aplicat condicions de producció socials i mediambientals desiguals.
El Consell Comarcal del Priorat. Insta el Govern de la Generalitat a:
1. Treballar en el marc de la Taula Agrària i presentar les següents mesures de caràcter urgent per compensar, a curt termini, els greuges que pateix la pagesia:
a) Seguir augmentant la partida pressupostària d’acord amb les necessitats i la importància del sector agroalimentari català.
b) Implementar un nou sistema per agilitzar el cobrament dels ajuts, i estudiar la fórmula jurídica més adequada amb l’objectiu de poder anticipar-ne el pagament.
c) Publicar i donar compliment al calendari de pagaments dels ajuts que permeti al sector fer una previsió i aporti seguretat i estabilitat a les explotacions.
d) Estudiar la creació d’un fons agrari que actuï com a renda bàsica agrària, amb especial priorització envers les petites i mitjanes explotacions agroramaderes, que permeti avançar en la transformació del sector agrari cap a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, i amb l’objectiu d’assegurar-ne la viabilitat i fomentar el relleu generacional.
e) Augmentar les inversions estructurals relacionades amb la transformació agroalimentari català, com la creació i reforç d’estructures de comercialització per afavorir la venda directa o de circuits curts, la millora de l’eficiència del regadiu per assegurar les collites, la reconversió de cultius per promoure la sobirania alimentària i l’adaptació al canvi climàtic, l’adaptació als nous requeriments normatius, la facilitació del relleu generacional, o el foment de projectes liderats per
dones.
f) Habilitar una finestreta única per a tots els tràmits que possibiliti la simplificació i racionalització administrativa.
g) Impulsar una Xarxa Pública de Gestió i Acompanyament Agrària de caràcter comarcal i que faciliti un servei d’acompanyament integral pròxim, àgil i transparent.
h) Revisar les restriccions previstes per a les diferents fases al Pla Especial de Sequera amb l’objectiu de prioritzar les activitats econòmiques essencials com la pagesia d’una banda i, de l’altra i al mateix temps, singularitzar aquestes restriccions per assegurar de manera preferent la sostenibilitat de la petita i mitjana pagesia.
2. Treballar amb la participació de tots els agents, des de la producció d’aliments fins als consumidors i consumidores, per a la presentació d’un text consensuat de bases d’una futura Llei de sobirania alimentària de Catalunya que faciliti, a mitjà i llarg termini, la pervivència de la pagesia Catalana i possibiliti a la ciutadania determinar les polítiques alimentàries que els afecten, decidint i sent sobirans en relació amb la producció, la distribució i el consum d’aliments ,així com també sobre les condicions socioeconòmiques i ambientals que determinen aquestes relacions entre totes les baules de la cadena alimentària.
3. Iniciar una campanya de comunicació per prestigiar la pagesia i fomentar el consum de productes de proximitat.
4. Instar el Govern de l’Estat espanyol a resoldre amb la màxima urgència les mancances de la Ley 16/2021, de 14 de diciembre, de medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimentaria en la seva funció essencial de controlar el preu de venda dels aliments en cada etapa de la cadena alimentària, comportant un greu perjudici a la pagesia com a
primera i imprescindible baula d’aquesta cadena.
5. Instar el Govern de l’Estat espanyol a desenvolupar les modificacions legislatives necessàries per flexibilitzar les exigències comunitàries de la Unió Europea, des del punt de vista burocràtic i d’accés a les ajudes de la PAC, pel petit i mitjà agricultor; sent aquests actors clau per a la preservació de la sobirania alimentària dels nostres territoris.
6. Instar el Govern de l’Estat espanyol a modificar els criteris de repartiment i distribució estatal dels recursos econòmics procedents de la PAC perquè es destinin en la seva majoria als petits i mitjans agricultors.
7. Instar el Govern de l’Estat espanyol a aplicar un major control a la negociació d’acords de lliure comerç amb tercers països, com també de les importacions, i establir les clàusules mirall en el comerç amb països fora de la Unió Europea i així mateix a emplaçar els eurodiputats catalans a treballar per acabar amb la competència deslleial que afecta la pagesia catalana.
8. Traslladar aquests acords al Departament d’Acció Clima, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación del Govern de l’Estat espanyol; a la Plataform 6F, Unió de Pagesos, Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i Associación de Jóvenes Agricultores; i a la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural del Parlament de Catalunya.
Consell Comarcal del Priorat a 13 de març de 2024
